NOBLE, [NOBLE DE NAU] s.

Mena de moneda d'or (que no tingué curs a Catalunya).

V. cf. Salat, v. II, p. 89.

"E ab destrals que aportaven, trencaven los cofrens e prenien aur e argent, e moneda, e escuts, e nobles que aportaven alli..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXVII

"Noble de nau veyl ha aytal conexença que de la una part ha un noble hom lo qual esta dins una nau e te en la ma una spasa e en l altre ma te un escut de flors de lyrs dins l escut e ab leons. E deu pesar II florins e XIII grans. E es a ley de XXIII quirats e III quarts. Val si es de pes XXX sol. e si se n fayl res abat se n III diners per gra."
Carbonell, Pere Miquel Coneixences de les monedes Any 1490

"dos mil e cent
nobles de nau
ella paga u
complidament."
Roig, Jaume Spill 1.826

"Primo una capsa d argent en que avie .i. noble de la nau."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Per quant açi no s troba negun diamant que ns content... scrivim per ço a mossen Gari que alla on creem ne ha copia ne cerque hu que sia bell e bo e l compre per cent o CL nobles per la dita raho..."
Lletra de Pere de Portugal A Jaume Pellicer. Vic, 28 de març de 1467. Arx. C. d'A. (reg. 27, f. 65)

"... e si ells vençien, los christians haguessen a hobeyr als moros, e tots anys, la festa de sent Johan fesen .c. nobles de trahut..."
Guillem de Vàroich 8, ed. E. N. C., p. 52